Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 10 d’abril del 2012

Els castells termenats a la Catalunya medieval

El castell de les Sitges(La Segarra) és un castell de planta quadrada i de mides ben reduïdes (uns 25 metres de costat). Fou La fotificació de l'indret respongué a l'interès del comte d'Urgell d'intentar establir una llengua defensiva des d'on planificar l'assalt a la plana de Lleida.
Els castells, els castlans i Catalunya

        El "castell termenat" fou la unitat militar bàsica de la reconquesta catalana. Gens imponents en comparació amb els castells castellans, els trobem escampats per tota  la geografia catalana en un nombre molt superior encara que amb unes dimensions més reduïdes, la qual cosa reflecteix un procés de conquesta molt lent i una fortificació segura del territori feta turó a turó. Tot plegat dóna fe de l’existència d’una petita noblesa catalana  relativament nombrosa però poc acabalada i fins i tot culturalment analfabeta. De fet, cap al segle XV esdevindrà més aviat pobra i buscarà fòrmules gens legals (com ara el bandolerisme) per complementar les seves rendes.

       El mot "castell" prové del llatí "castrum" (antic campament militar romà) i el trobem esmentat a la documentació medieval amb la seva derivació més comuna: "castellum". Algunes teories apunten que el mateix mot de Catalunya podria procedir de la "terra de castells".Sovint el turista o l'aficionat espera trobar una gran construcció a les rutes de castells de frontera. En realitat hi hem d'anar precabuts, doncs l'hem de concebre'l com tot just s'ha indicat: un districte militar sota les ordres del comte. Els castlans eren els nobles al càrrec del castell i vassalls directes del comte.  La construcció en sí reuneix les condicions apuntades més amunt, tot i que en aquesta entrada mostrem el detall de 3 castells ben imponents: Cardona, Claramunt i Montgrí.

El castell de Montgrí (Empordà) fou construït pel rei Jaume II entre finals del segle XIII i començaments del segle XIV. Incorpora l'estètica oriental importada de les croades: planta quadrada, murs alts i torres rodones i exemptes.

La noblesa i el feudalisme


         La noblesa ocupà la categoria superior de la piràmide social. durant l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. Llur condició, atorgada per naixement, li proporcionava un seguit de privilegis als quals ens referim més avall.  En una societat molt tancada com la medieval, totd els estrats socials tenien unes funcios ben definides: la noblesa eren els "bellatores" (guerrers), els pagesos i l'artesanat eren els" laboratores" (treballadores), mentre que a l'Església se li reservava el paper dels "oratores" (resar).
         Coincidint mb l'esfondrament de l'Imperi romà l'administració pública romana patí un autèntic col·lapse, la qual cosa facilità la generalització de pràctiques abusives, com ara  l’apropiació i explotació personal dels càrrecs públics (especialment els militars), fins al punt d’arrendar-se, infeudar-se i heretar-se. 
         Tot plegat coincidí amb la proclamació a la península ibèrica del Regne visigot (segle V), del qual  Catalunya en formà part essent integrada a la província de la Septimània.  
          Després de la invasió musulmana i coincidint amb el domini carolingi de Catalunya (segles VIII-IX) va arrelar el feudalisme a Catalunya, entès com a relacions de vassallatge entre nobles, de caràcter privat, naturalesa militar i implicacions econòmiques.

Eymeric de Cunit ret homenatge a Jaume March, senyor d'Eramprunyà,  qui li lliurà un feu al 12 novembre de 1352, a La Sentiu (Gavà). Dibuix del Llibre de la Baronia d'Eramprunyà (segle XIV)

        De fet, el feu fou concebut com un "benefici" lliurat al vassall a canvi d'una fidelitat militar. Durant tota l'Edat Mitjana s'estengué a Europa la pràctica de lliurar-lo en forma de terres, allò que coneixem com a "feu" i, més endavant, "senyoria". 

El castell de Claramunt (Anoia) passà posteriorment a dependendre del ducat de Cardona.

Els castells dins el feudalisme
         El castell fou la peça bàsica d'un feu en ser la residència oficial del noble al càrrec de la defensa del territori i, per tant, l'edifici on trobar les dependències administratives del feu, els graners (o les sitges), els estables i la presó. Per tot plegat, a la pràctica el feu funcionava com un petit Estat i el noble exercia la màxima responsabilitat militar, judicial i política (governant).  


        Durant l'Edat Mitjana la noblesa va deixar de ser un mer estament militar per esdevenir sinònim de privilegiat.  Qualsevol noble era beneficiari dels "drets" de portar armes, exercia poders judicials dins els límits del feu i tenia dret a fixar i cobrar impostos de tota mena als residents del feu, especialment als pagesos. 


Els castells i la servitud

       El castell exercia la seva jurisdicció o domini sobre un territori  o terme ben delimitat. La seguretat del territori era la prioritat i la protecció dels vilatans era portada a terme a canvi de certes contrapartides, com ara el pagament de impostos, taxes i rendes. 

A arreu d'Europa els pagesos van quedar vinculats a la terra. Especialment a l'Est d'Europa la servitud es va mantenir fins a ben entrada l'època contemporània.

       N’eren molt habituals les primícies (primers fruits) i el delme (desena part de la collita, adreçada a l'Església), però de mica en mica s'anaren imposant les pràctiques de la servitud, conegudes com a "mals usos", dels quals se'n derivarà malestar i revoltes que arribaran a fer trontollar la monarquia catalana.

El castell de Cardona ha estat una fortalesa estratègica en la defensa de Catalunya. Durant la guerra de Successió esdevingué plaça forta de la causa austriacista.

       Com s’ha comentat a l’article anterior, la torre és una estructura que anticipa al castell. Sovint quedaran absorvides per l’ampliació posterior del recinte, esdevenint la torre de l’homenatge. Va ser al voltant dels castells on precisament s’anaren articulant les viles closes, de les quals hem parlat en altres entrades i tan importants durant l’alta edat mitjana (fins al segle XIII), en què s’enllestí la reconquesta del Principat i els comtats catalans quedaren aparentment segurs. A moltes viles emmurallades, com ara Montblanc, encara resta la casa del castlà, normalment situada en una de les portes d'accés a la vila.


Vista exterior del portal del castlà de la vila de Montblanc. Fins a començaments de segle XIX els castlans de Montblanc van exercir com a tals.



















Els castells com a residència


      Tan bon punt la reconquesta fou enllestida i el perill de les ràtzies musulmanes quedà prou minimitzat, els nobles comencaren a reconvertir els seus antics castells en palaus. Més endavant, fins i tot, optaran per abandonar-los i esdevenir "nobles urbans", passant a ocupar palaus urbans i adoptant una estètica menys militar. Però això constitueix un altre retall d'història.


Castellmeià (Segarra) constitueix un bon exemple de castell reconvertit en residència nobiliar. L'apertura de finestres als murs ens parlen de l'abandonament de la seva funció defensiva.


VISIONEU VÍDEO:
 
MÉS INFORMACIÓ A:


-Per consultar informació sobre el castell de les Sitges: phttp://www.castelldelessitges.com/cat/castell.html
-Més informació sobre el conjunt monumental de Cardona:  http://www.cardonaturisme.cat/CA/1_visita.php
-Informació sobre el conjunt del castell de Claramunt a: http://www.lapobladeclaramunt.cat/articles-mostra-2154-cat-castell_de_claramunt.htm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada